Un ambient singular i ric en biodiversitat que transcorre a la vora del riu Millars. Així és el nostre paisatge protegit del Termet, un vertader pulmó i un recés de vegetació.

 

Els recomanem un passeig tranquil per la senda botànica. El camí segueix el recorregut de l'antiga séquia Major i el curs del riu Millars. És un recorregut apte per a totes les edats.

 

La frondosa vegetació d'ombra ha sigut recollida pel botànic vila-realenc Manuel Calduch, que ha llegat un important compendi botànic reconegut per la UNESCO.

També es recomanable contemplar el pont de Santa Quitèria, manat construir per ordre expressa del rei Jaume I.

 

Prop de la ruta botànica, es pot visitar l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia i la cova en què es va descobrir la imatge de la Mare de Déu de Gràcia.

 

 

 

 

Sèquia Major.

Tot el tram inicial de la Séquia Major de Vila-real transcorre paral·lel al riu Millars, per la seua vora dreta, i per tal de guanyar progressivament la cota suficient per eixir del llit fluvial, relativament profund, i poder desviar-se cap al sud i les zones de cultiu. La primera part d’aquest tram fou excavada en el segle XIII en el mateix marge i en la zona coneguda des de fa anys com les argamasses. Tant per la debilitat del terreny com per les periòdiques riuades que podien arribar perfectament al llit físic de la séquia, aquesta va patir en diversos moments destrosses i esfondraments que van obligar ja antigament a construir part del llit amb pedra i calç, amb argamassa, per tal de donar-li major solidesa.

 

Fou en la segona meitat del segle XIX, concretament en 1869, quan es va buscar una solució definitiva al problema i per això es va realitzar l’excavació d’un túnel o tram minat per a la séquia des de quasi el mateix assut. Concretament es van construir dos trams: un primer tram de galeria amb 492 metres de longitud i el segon, que en realitat va ser una millora del llit a l’aire lliure, de 538 metres de longitud.

 

Aquesta arquitectura d’argila i fang ha resultat eficient al llarg dels segles, però això no impedia que puntualment es produïren trencaments i destruccions, tant pels temporals de pluja com per problemes en la circulació de l’aigua dins del mateix llit del canal: parades per a regar, obstruccions per herbes i canyes o l’erosió dels llits de terra per la força de l’aigua, entre altres raons.

 

 

Malgrat tot açò, la major part de les grans obres efectuades sobre aquesta séquia corresponen a la segona meitat del segle XIX, amb millores i ampliacions dels llits o reformes de diferent mena. Durant el segle XX, no fou fins els anys 40 quan s’inicià un revestiment complet del sistema de séquies amb la utilització del ciment. El procés de substitució del material constructiu bàsic de la séquia ha estat lent i encara en els anys setanta continuaven les obres. Actualment tots els canals principals són de ciment.

 

La Séquia Major de Vila-real naix uns 500 metres més amunt de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, a una cota lleugerament superior als 50 metres sobre el nivell de la mar. El seu recorregut original serpentejava tant com el del riu Millars, ja que discorria paral·lel al seu llit, amb els marges excavats de grava i còdols.

 

A l’altura aproximada de la confluència del riu amb la rambla de la Vídua, la séquia fa un gir de més de 90 graus cap a la dreta per a iniciar un recorregut transversal del NE a SW sobre la cota dels 40 metres, que passa molt pròxim al recinte emmurallat medieval de la vila.