Sant Pasqual Baylón, patró dels congressos i associacions eucarístiques, naix el 16 de maig de 1540 en la vila de Torrehermosa, en el límit de la província de Saragossa, que confronta amb les províncies de Sòria i Guadalajara. Era el segon de quatre germans i li van posar el nom de Pasqual per haver nascut el dia de Pasqua de Pentecosta.

Cultivà el seu esperit amb l'oració, l'escriptura i l'exercici dels més humils oficis de llec en convents aris de la província alcantarina de Sant Joan Baptista, i va morir a Vila-real, en el Convent del Rosari, el 17 de maig de 1592, Pasqua de Pentecosta, dia en què complia els cinquanta-dos anys d'edat i vint-i-vuit de vida religiosa. La seua mort coincidí amb la missa conventual en el moment de la Consagració. I, fins i tot després, va obrir els ulls en les seues exèquies per a adorar el Santíssim Sagrament.

Pau V el va beatificar el 19 d'octubre de 1618 i va indicar que s’havia de celebrar la seua festa el dia 17 de maig. Fou canonitzat per Alexandre VIII, el 16 d'octubre de 1690. Patró de totes les associacions i congressos eucarístics per Lleó XIII, el 28 de novembre de 1897. Patró de la Diòcesi de Sogorb-Castelló per Joan XXIII, el 12 de maig de 1961. És patró de Vila-real i altres ciutats, i sant titular de molts temples, parròquies i monestirs de l'orbe catòlic. Les seues restes reposen en la Reial Capella de la basílica de Sant Pasqual de Vila-real, de les monges clarisses.

Construïda sobre l'antiga ermita de la Mare de Déu del Rosari, s'alça la Basílica de Sant Pasqual, dedicada al patró de Vila-real.

La Basílica està flanquejada per dos campanars de 50 metres cadascun. En el campanar de l'est es troba la campana de volteig més gran del món, mentre que la torre de l'oest alberga el millor carilló d'Espanya i un dels millors del món. A l'entrada de la basílica es troba la imatge de sant Pere d'Alcàntera, del segle XVIII, obra mestra d'Ignacio de Vergara.

El 17 de maig de 1992, IV Centenari de la mort de sant Pasqual, S.M. el rei Joan Carles I va inaugurar la Reial Capella i el nou sepulcre del sant, obres del pintor i escultor Llorens Poy. En el centre de la capella destaca el sarcòfag, de granit fosc, sobre el qual descansa la imatge jacent de sant Pasqual, feta en plata. Darrere es troba la cel•la on va morir, integrada en un retaule de 14 metres d'altura. Davall, en l'altar, està el cartipàs, manuscrit del sant.

En la sala coneguda com el pouet del sant s'ubica el museu del santuari amb una àmplia col•lecció d'obres religioses, moltes de les quals pertanyen al cardenal Tarancón.

El papa Joan Pau II li atorga el títol de basílica el 1996.

Tota la basílica en si és una obra d'art digna de ser visitada.