Vila-real ha sigut sempre una ciutat de gran activitat cultural.

En una antiga alqueria restaurada del segle XIX i envoltat per un acollidor jardí es troba situat el Museu de la Ciutat Casa de Polo. Inaugurat el 1994 i declarat Museu de Belles Arts, en les seues sales s'exposen obres de pintors vila-realencs: Francisco Gimeno Barón, José Gumbau Vidal i l'escultor José Ortells López, a més d'una sala dedicada a l'insigne guitarrista Francesc Tàrrega. Al marge de l'exposició permanent, el Museu Casa de Polo organitza cada any una sèrie d'exposicions temporals que es desenvolupen en la planta baixa de l’edifici. Així mateix, en una altra sala municipal dependent de Museus denominada Sala dels Arcs, ubicada a la Casa de l'Oli, també es realitzen exposicions temporals.

Durant l'exercici de 2007, aquest centre museístic va preparar una exposició temporal amb motiu de les festes patronals de Sant Pasqual, patró de la ciutat, titulada "Història d'una plaça", on es va fer un recorregut històric d’aquest espai, molt emblemàtic en totes les poblacions, com és la plaça Major i que, per mitjà de les restes arqueològiques i de la documentació fotogràfica, va permetre conéixer el desenvolupament urbanístic i arquitectònic des del segle XV fins a principis del XXI.

Fent un recorregut pels costums i l'artesania dels segles XVIII i XIX, ens trobem amb el Museu Etnològic i de Ceràmica que s'ubica en un antic monestir envoltat de la vegetació del Termet, en distintes dependències rehabilitades de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia.

EEl marc físic triat per a aquest centre està en una perfecta consonància amb els seus objectius, ja que a les especials condicions arquitectòniques de l'edifici s'afegeix la rellevància dins d'un dels paratges més bells i interessants de la Plana: el Termet. L'escala d'accés al museu s'inicia en una sala coberta amb volta que pot presumir-se com l'espai de la primitiva ermita de la verge. Tot el recinte està decorat amb llosetes i sòcols de ceràmica d'estil renaixentista i barroc procedents del Palau del Cucaló de Montull (avui desaparegut), que va ser erigit en el centre urbà de Vila-real des del segle XV fins a la meitat del segle XX. El museu com a tal fou instal•lat en l'ermita després de la restauració de l'edifici el 1986.

El museu del Termet té una important col•lecció etnològica que reflecteix, al llarg de les diverses sales destinades a aquesta finalitat, les distintes activitats econòmiques i artesanals de les nostres gents, les seues formes de vida, costums, creences i, en definitiva, la nostra identitat cultural. Dues sales menors reprodueixen la decoració de la casa tradicional valenciana i l'evolució dels vestits típics al llarg del temps. La sala dedicada a la història de la ceràmica recull una àmplia mostra que va des del bronze valencià fins al segle XIX. També es mostren aquells aspectes que estan relacionats amb les activitats humanes, des del seu naixement fins a la seua mort. Així, el museu proporciona un recorregut didàctic a través de la indumentària i els utensilis funcionals reflectits per mitjà de la reproducció de dues estances molt importants de la casa: la cuina i el dormitori. L'economia apareix manifestada per mitjà de les distintes activitats que proporcionaven tradicionalment el suport familiar. Els treballs agrícoles, la indústria de la fusta o la recol•lecció de mel són alguns dels oficis tradicionals que apareixen representats en aquest museu. Tot això es complementa amb una sala rehabilitada en el cor de l'ermita dedicada a l'etnologia religiosa.

Quant a art religiós, es pot visitar el museu de l'església major Sant Jaume i de la basílica de Sant Pasqual. Situat a la basílica de Sant Pasqual Baylón, disposa d'una interessant mostra d'art religiós, vestimentes i ornamentació, del segle XVI al XX.

La nueva Capilla Real, con una imagen yacente de San Pascual hecha en plata, enmarcada por un retablo de 14 metros de altura, guarda la antigua celda del monasterio donde murió el Santo.

També pot visitar-se el refectori amb el seient que sant Pasqual utilitzava, i un pou datat de 1589, les aigües del qual són molt apreciades pels devots de sant Pasqual.